Comentari exposició Gènesi

L'exposició Gènesi mostra més de dues-centes fotografies en blanc i negre del fotoperiodista brasiler Sebastiâo Salgado. Aquest, pertany a l'agència Magnum. Ha guanyat diversos premis World Press Photo, també del Hasselblad i finalment el Príncep d’Astúries de les arts. És membre d’honor de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències de Estats Units.

L’exposició Gènesi s’estructura en cinc seccions: Antàrtida i els confins del sud, Els santuaris, Àfrica, Les terres del nord i L’Amazònia i el Pantanal. En totes elles observem fotografies de paisatges, animals i persones, però amb la curiositat que, tan els paisatges com els animals i les persones són primitius, és a dir, en el cas dels paisatges són zones verges, intactes, que els humans no hem edificat ni destruït. En el cas dels humans, són persones que viuen únicament dels recursos de la natura, són elementals, no coneixen la industrialització sinó que viuen com a éssers primitius. Els animals fotografiats són animals típics de la zona en que es centre la imatge.

L’autor ha trigat molt de temps en fer aquesta exposició, ja que les primeres fotografies daten del 2004-2005, i les últimes del 2010-2011. Tot i que les imatges poden estar retocades, en elles es pot observar tan l’esforç com la paciència del fotògraf, ja que la majoria d’elles són moments captats, com per exemple dues gavines abraçades. Per tant, es veu la dedicació i el temps que ha mostrat l’autor envers les imatges.

Per últim, en forma de valoració personal, cal afirmar que destaca que totes les imatges destaca que totes les imatges estiguin en blanc i negre. Penso que aquesta decisió del fotògraf és perquè d’aquesta manera centra a l’espectador per que es fixi en el paisatge, persona o animal en si, en canvi de fixar-nos en uns colors que ens distreuen. Aquesta tècnica afavoreix també a que sobresurti la textura i els contrastos de les imatges. Penso que el nom de l’exposició ve donat perquè totes les imatges són casi o exactament igual que a l’inici de la terra, mostren la no evolució d’aquesta. Finalment, crec que és una exposició molt interessant, i per tant, molt recomanable.