Análisi de fragments de pel·lícules

En aquest exercici analitzem una serie de fragments de pel·lícula.

“The sixht Sense” El sisè sentit (1999)

És una pel·lícula americana de suspens que va ser dirigida pel director M. Night Shyamalan. El film es va publicar al 1999.  Aquesta tracta sobre l’experiència d’un psicòleg que intenta descobrir els poders sobrenaturals ajudant a un nen que presenta indicis de tenir-los.

El fragment que hem analitzat conté bàsicament dos tipus de plans: primer pla y primeríssim primer pla. L’elecció d’aquests plans es pel seu grau alt d’expressivitat, així podem percebre l’angoixa que sent el nen a través de la visió única de la seva cara. Aquests dos plans es van alternant, igual que d’una manera alterna s’intercalen la cara del psicòleg i la cara del nen.

També podem observar diferents tràvelings frontals, tan d’apropament com d’allunyament. Aquests són utilitzats per que l’espectador pugui apreciar d’una manera mes propera els rostres, i d’aquesta manera sentir l’expressivitat d’aquests.

Els diferents plans no es combinen per cap transició ni per cap signe de puntuació, sinó són talls en sec; absència de puntuació.

La composició dels plans es basa en la regla dels terços. En aquest cas, el director dóna molta importància a les mirades, deixant a un costat el personatge i l’altre costat buit; aquest buit es ocupat per la mirada. Les mirades entre elles creen un llenguatge entre els personatges, i són també un punt per veure les emocions i sentiments d’aquests, sobretot el patiment y la por que sent el nen, per contra, el psicòleg es mostra més fred.

En aquest cas, la banda sonora té un gran pes. Inicialment amb el pes silenci que es crea a l’habitació fins que els personatges comencen a parlar; un cop s’estableix la conversa, la banda sonora va pujant de to i va creant tensió en l’ambient i en l’espectador. Finalment, la música baixa de to i agafa la musicalitat d’una nana just en el moment que el nen diu que vol dormir i li demana al psicòleg que es quedi amb ell fins que es dormi. La nana fa que l’espectador es torni a relaxar i que acompanya a que el nen es dormi.

Finalment es produeix el final d’escena amb un tràveling d’allunyament on el psicòleg apareix al carrer parlant per telèfon després d’haver dormit al protagonista.

 https://www.youtube.com/watch?v=Vm-8TDvHiJ4

“Citzen kane” Ciutadà Kane (1941)

Es una pel·lícula americana que es va estrenar al 1941. Va ser dirigida, escrita, produïda y protagonitzada per Orson Welles. Es considerada una de les pel·lícules cabdals en la història del cinema per les innovacions tecnològiques del film.

Del fragment analitzat cal destacar l’angulació dels plans. La dona sempre apareix gravada des de un punt picat, això connota la inferioritat d’aquesta respecta l’espectador, en canvi, l’home sempre es enregistrat des de un punt contrapicat, això te un significat de superioritat respecte el protagonista. L’angulació crea un llenguatge intern en el qual exemplifica la inferioritat de la dona davant la superioritat de l’home.

En el fragment hi destaquen diferents tipus de plans: el més innovador és el pla subjectiu que es pot observar quan l’home llegeix el diari. També hi destaquen els plans mitjos, destacant la conversa entre els personatges, també el pla conjunt, en el quan s’observa l’habitació, la dona al terra i l’home de peu. També es poden observar primers plans o plans americans, aquest últim especialment en l’home.

En el muntatge es pot observar un tràveling de seguiment de l’home quan aquest torna amb la carta. També es pot observar una alternança entre els personatges durant tot el fragment, aquesta està delimitada pels plans.

El fragment no té puntuació, per tant, els plans estan units a través del tall en sec. També te una absència de banda sonora musical, aquesta només esta composada pel diàleg entre els personatges, en el qual destaca la veu cridanera de la dona envers la veu ferma i imponent de l’home.

Aquest fragment de un final cabdal, la dona queda sota l’ombra de l’home, ja que aquest està de peu davant d’ella que està a seguda. El director vol remarcar la submissió de la dona respecte l’home imponent. 

http://youtu.be/EJZaClFE9ks

“Der Name der Rosa” El nom de la rosa (1986)

És una pel·lícula que es va estrenar al 1986 i que en la seva producció va participar França, Itàlia i Alemanya. Està basada en la novel·la escrita per Umberto Eco que la va publicar al 1980.

El fragment analitzat consta de dues escenes dins d’una sola seqüència. L’escena primera s’inicia amb un tràveling d’allunyament mentre que els personatges a sobre del cavall es van apropant. Per contra, es fa un tràveling d’apropament per enfocar a la noia que està al camí. Durant el tràveling es van intercalant els plans del noi i els plans de la noia fins que  s’uneixen al mig del camí; la intercalació dels plans continua, però ara els plans són o bé primers plans o bé  primeríssims primers plans, al just al contrari de com eren al inici que eren més generals. Aquests segons plans intensifiquen l’expressió i l’emoció del moment, a més, aquests estan acompanyats d’una banda sonora que afegeix més emoció a l’escena. Finalment, l’escena acaba quan el noi ha de marxar i seguir a l’altre personatge que ja ha marxat pel camí. La noia veu com el noi s’escola dins d’una boira. El moment es d’una emoció màxima, la banda sonora segueix acompanyant l’escena i el primerissím primer pla de la noia ens transmet la tristó que pot sentir al veure el noi marxar. Tots dos personatges es van allunyant mitjançant un petit tràveling i també els plans es van difuminant cada vegada més.

Es produeix una anticipació en el muntatge, ja que quan estem encara a la primera escena comencem a escoltar una veu que correspon a la segona escena; l’anticipació de la veu i la fosa en blanc ens fan canviar d’escena.

La segona escena s’inicia amb el diàleg del personatge; però la imatge no correspon al que veiem, és a dir, ell parla des de l’etapa de la vellesa mentre que les imatges corresponen a la seva joventut. Es tracta un  gran pla general que amb el tràveling d’allunyament es converteix en un gran pla general. El canvi d’escena també produeix un canvia a quant a banda sonora; en la primera escena domina la musicalitat mentre que en la segona domina la veu en off del personatge.

http://youtu.be/pOaCm211q3c

"Romeo + Juliet" (1996)

És una pel·lícula que es va estrenar al 1996. Aquest film està basat en l’obra de teatre de William Shakespeare.  Tan l’obra com la pel·lícula escenifiquen un amor prohibit entre dos adolescents. El motiu per el qual no poden estar junts és per l’enfrontament que tenen les respectives famílies: els Capulet enfront dels Montagut.

Aquest fragment s’inicia amb el primeríssim primer pla de la protagonista. És un pla de gran expressivitat en el qual es pot observar la tristesa que sent la protagonista ja que el seu amant s’acaba de suïcidà. A continuació d’aquest pla, en trobem un pla general en el qual es pot observar tota la cambra plena d’espelmes amb el llit alçat que es on es troben els dos personatges. En el següent mig pla també es pot observar el dolor que expressa la protagonista i tot seguit agafa la pistola ,amb la qual anteriorment s’havia suïcidat el seu estimat. La pistola s’enfoca des de un angle picat i tot seguit s’enfoca des de un angle picat la protagonista amb la pistola al cap. La protagonista amb un primeríssim primer pla mira cap a dalt, aquest acte el podríem relacionar amb Déu. La cambra en la que estan també mostra una simbologia religiosa.

Quan la protagonista es suïcida queda estirada al llit juntament amb el seu amant. Llavors es produeix un tràveling des de un angle totalment nadir, en el qual l’espectador es va allunyant de la cambra. Intercalat amb el tràveling apareixen diferents flashbacks de les vivències amoroses dels adolescents.

Quan a la banda sonora, es pot afirmar que es podria dividir en dues parts. La primera part te lloc abans del suïcidi on la banda sonora te importància per la seva absència, és a dir, hi predomina el silenci i els plors de la protagonista, en canvi, després del suïcidi hi ha una musicalitat melancòlica que acompanya a les imatges. 

http://youtu.be/17t8tNPiVAM 

“The Matrix” (1999)

És una pel·lícula de ciència-ficció que es va estrenar al 1999. Aquest film va ser dirigit pels germans Wachowski.

El fragment s’inicia amb un primer pla d’un objecte, seguidament del pla d’un cotxe. Tot seguit, hi ha una panoràmica vertical, que a més d’enfocar la pluja també enfoca l’edifici. Aquest pla finalitza amb una angulació nadir, per tal que l’espectador pugui observar com dos personatges entren a l’edifici. L’angle nadir continua a l’interior de l’edifici amb  un tràveling circular que segueix la direcció de les escales. Aquest pla situa a l’espectador en un ambient de misteri, laberíntic.

A continuació, hi dominen els plans mitjos ja que els personatges estableixen conversacions entre ells. Aquest pla permet a l’espectador observar amb deteniment la conversa, és a dir, els diàlegs però també els gestos.

Just en aquest moment entrem dins d’una habitació, en la qual hi destaquen dues butaques. Cal remarcar els plans que se situen just darrere de les butaques i enfoquen al personatge qye hi ha al davant. Aquests plans es van intercalant, és a dir, hi ha una alternança dels plans de cada personatge. Aquesta alternança hi domina en gran part del fragment, sobretot quan els personatges es situen a la cambra. El tipus de pla que s’alterna és bàsicament, o primer pla o primeríssim primer pla.

En aquesta última part, cal destacar el pla de detall que de les mans del Morfeo amb les dues pastilles. En aquest moment es pot observar l’altre personatge, en Neo, a partir del reflex de les ulleres del primer. Per tant, en aquest fragment hi ha una gran importància de les mirades, que a més hi són afavorides per la composició del terços de la majoria de plans.

Finalment, en aquest fragment no hi ha banda sonora musicada, hi dominen els diàlegs entre els personatges. Però, cal destacar el soroll que produeix la tempesta que es pot observar a l’inici del fragment. També te una gran importància el tro que sona just quan el Neo acaba de prendre la pastilla vermella. Aquest tro crea un clima misteriós.  

http://youtu.be/_tMR709MQXE