En aquest exercici analitzem una serie de fragments de pel·lícula.
“The sixht Sense” El sisè sentit (1999)
“The sixht Sense” El sisè sentit (1999)
És una pel·lícula
americana de suspens que va ser dirigida pel director M. Night Shyamalan. El
film es va publicar al 1999. Aquesta
tracta sobre l’experiència d’un psicòleg que intenta descobrir els poders
sobrenaturals ajudant a un nen que presenta indicis de tenir-los.
El fragment que hem
analitzat conté bàsicament dos tipus de plans: primer pla y primeríssim primer
pla. L’elecció d’aquests plans es pel seu grau alt d’expressivitat, així podem
percebre l’angoixa que sent el nen a través de la visió única de la seva cara.
Aquests dos plans es van alternant, igual que d’una manera alterna s’intercalen
la cara del psicòleg i la cara del nen.
També podem
observar diferents tràvelings frontals, tan d’apropament com d’allunyament.
Aquests són utilitzats per que l’espectador pugui apreciar d’una manera mes
propera els rostres, i d’aquesta manera sentir l’expressivitat d’aquests.
Els diferents plans
no es combinen per cap transició ni per cap signe de puntuació, sinó són talls
en sec; absència de puntuació.
La composició dels
plans es basa en la regla dels terços. En aquest cas, el director dóna molta
importància a les mirades, deixant a un costat el personatge i l’altre costat
buit; aquest buit es ocupat per la mirada. Les mirades entre elles creen un
llenguatge entre els personatges, i són també un punt per veure les emocions i
sentiments d’aquests, sobretot el patiment y la por que sent el nen, per
contra, el psicòleg es mostra més fred.
En aquest cas, la
banda sonora té un gran pes. Inicialment amb el pes silenci que es crea a
l’habitació fins que els personatges comencen a parlar; un cop s’estableix la
conversa, la banda sonora va pujant de to i va creant tensió en l’ambient i en
l’espectador. Finalment, la música baixa de to i agafa la musicalitat d’una
nana just en el moment que el nen diu que vol dormir i li demana al psicòleg
que es quedi amb ell fins que es dormi. La nana fa que l’espectador es torni a
relaxar i que acompanya a que el nen es dormi.
Finalment es
produeix el final d’escena amb un tràveling d’allunyament on el psicòleg
apareix al carrer parlant per telèfon després d’haver dormit al protagonista.
https://www.youtube.com/watch?v=Vm-8TDvHiJ4
